La Mitologia a Ataun

Proverbis antics com ara "Izena don guztie omen da..." (Ha de ser tot allò amb nom) o "Direnik ez da sinistu behar, ez direnik ez da esan behar" (no s’ha de creure que existeixen, no s’ha de dir que no existeixen) demostren la creença dels ataundarras en la mitologia, ja que aquesta és una qüestió de molta importància en Ataun.

El poble es dedica a l’agricultura i la ramaderia des de temps immemorial i, en conseqüència, està a la mercè de la naturalesa.D’aquesta manera, la llegenda ha estat sempre una eina per a entendre l’entorn, afrontar processos naturals i perills o protegir-se d’ells; utilitzada, en absència d’altra explicació, per a tranquil·litzar o deixondir la població.

I el poble ofereix un entorn immillorable per a això, amb les muntanyes, coves, dolmens i altres elements. Com part de la tradició oral, algunes llegendes han romàs inalterades durant anys; altres, però, han canviat molt, per qüestió de l’ús:canvi de nom, ubicació, etc. En conseqüència, les llegendes són universals i locals al mateix temps. A l’ombra de les noves tecnologies i la industrialització, s’ha esgotat el costum de contar històries en el treball comunal o en grup, i aquesta corda s’ha trencat pràcticament en gairebé tots els llocs.

En Ataun, per contra, Joxemiel Barandiaran va fer un esforç ímprobe perquè no fos Aixa. Va oferir el seu tresor al poble: va passar a paper la tradició oral, de manera que la creença ancestral pogués perdurar. Gràcies a això coneixem moltes històries i racons mitològics d’Ataun, que es fan públics tots els anys a través de la representació de l'Arribada dels Gentils (Jentilen Etorrera) en les festes de San Martin.

L’Arribada dels Gentils

Joxe Miel Barandiaran

Joxe Miel Barandiaran

"El món màgic recopilat per Joxemiel Barandiaran, representat per ataundarras".

En això consisteix l’arribada dels gentils, tal com defineix un dels seus creadors. Aquest projecte que adopta com protagonistes als gentils va sorgir l’any 1981, amb el propòsit d’atreure gent a les festes del barri de San Martin. De fet, freqüentment es denomina "gentils" als habitants d’Ataun i Aia i, a més, el poble està ple d’històries sobre gentils.Però aquests no són els únics protagonistes: senyors del bosc, bruixes de Sanmartintxiki, lamies…

Arribada dels Gentils

L’Arribada dels Gentils

Cada any es conta una llegenda distinta situada en l’entorn d’Ataun; es donen a conèixer diversos protagonistes i el poble es sumeix en el món de la mitologia. Així, han narrat, per exemple, la història de l’últim gentil, la del llençol daurat del caseriu Agerre, la llegenda de Torto de Muski, el secret del blat, la història de quan la noia de Arbeldi va caure en la cova d’Agaramunda i moltes més històries. El diumenge de les festes de San Martin (11 de novembre), a les sis de la tarda, s’encenen fogueres a la muntanya, s’apaga l’enllumenat públic i comença un espectacle que uneix passat i present. Els gentils han arribat al poble. De la plaça San Martin surten l’alcalde, el cura, i el “alguacil” en representació del poble, amb el pregoner al capdavant, s’ajunten en Iztator amb els gentils, bruixotes i altres personatges que vénen de Jentilbaratza i representen l’espectacle en el poliesportiu Auzoeta.



Museu Mitològic Joxe Miel Barandiaran

Tel: 943 18 03 35
Horari: D'octubre a juny (ambdós inclosos)
· De dimarts a divendres: 10:00-14:00
· Dissabte: 10:00-14:00 | 16:00-18:00
· Diumenge: 10:00-14:00
Horari: De juliol a setembre (ambdós inclosos)
· De dimarts a divendres: 10:00-14:00 | 16:00-18:00
· Dissabte: 10:00-14:00 | 16:00-18:00
· Diumenge: 10:00-14:00

 

Museu Barandiaran

És un dels pocs museus d’Ataun consagrat al seu patrimoni immaterial (llengua, tradicions orals i creences).

Lloc que oferirà al públic el tresor recopilat gràcies al treball de Joxemiel Barandiaran. L’objectiu d’aquest museu fraccionat és el següent: prenent com eix la carretera local d’Ataun, mostrar de forma atractiva, en diversos enclavaments, la vida, treball i les històries recopilades per Joxemiel Barandiaran.

Així, la casa Sara es convertirà en casa-museu; el conjunt hidràulic Larruntza serà centre interpretatiu sobre la vida, els treballa i les investigacions de Joxemiel; i en la cova subterrània ens submergirem en el món mitològic.